ADVERTISEMENT

Servisu Estraordináriu Iha Lei Traballu: Efeitu Jurídiku Prátiku Tuir Lei Traballu Timorense

Timor Post - Jeral · Lei no Justisa · Opiniaun
  • Share

Hosi: João Manuel da Costa Sarmento

(STFK Ledalero Maumere Faculdade de Direito da UNTL Programa de Pós-graduação da PUCPR Jurista e actual Docente-Assistente da Faculdade de Direito da UNTL)

ADVERTISEMENT
SCROLL FILA BA NOTISIA


INTRODUSAUN

Dala barak, iha konversa ho kolega traballadór sira, mosu pergunta, “karik ami servisu liu oras ne’ebé iha, tuir lei, ami-nia rendimentu aumenta ka lae? Lei proteje ami ka lae? Hodi responde pergunta sira-ne’ebé mosu wainhira partisipa iha konferénsia ka enkontru balun, entaun, opiniaun ne’e mosu hodi fo netik esplikasaun simples, liga ho questão em causa.

Regulamentasaun kona-ba CONTRATO INDIVIDUAL DO TRABALHO rasik konsagra iha Lei N.º 4/2012 de 21 de fevereiro sobre Lei do Trabalho (LT).

LT rasik, la’os aplika de’it ba instituisaun privada. Iha empreza públika sira, por exemplo, RTTL no EDTL, mos aplika LT ba traballadór sira-ne’ebé kontrata ho rejime CONTRATO INDIVIDUAL DO TRABALHO. Nune’e, iha kualkér instituisaun públika, wainhira iha sira-nia Estatutu mosu espresaun “contrato individual do trabalho”, aplika mak LT.

Konseitu Servisu Estraordináriu

Atu kompreende servisu estraordináriu, presiza hatene lai sentidu hosi espresaun “servisu” no “estraordináriu”. Liafuan “servisu” rasik kompreende nu’udár conjunto atividade produtiva ka criativa, ne’ebé mak traballadór ezerse hodi atinji fin ne’ebé mak empregadór estabelese. Espresaun “estraordináriu rasik, mai hosi liafuan latín “extraordinarius” ne’ebé nakfahe ba konseitu rua, “extra” ne’ebé signifika “fora” (fuera) no “ordinarius” (ordenación) ne’ebé signifika ordén ka buat ne’ebé estabelese ka regula tiha ona. Nune’e, tuir konseitu dotrinál, servisu estraordináriu, kompreende nu’udár servisu sira-ne’ebé mak presta fora hosi periudu traballu normál. Tuir alínea y) do artigo 5.º da LT, servisu estraordináriu mak servisu ne’ebé halo liu tiha oras servisu babain nian. Oras servisu babain ka periudu traballu normál mak oras 8 (ualu) loron ida no oras 44 (haat-nulu resin haat) [n.º 1 do artigo 25.º da LT]. Servisu estraordináriu rasik konsiste iha: 1) antes insísiu oráriu servisu no depoizde termina, ezemplu, empregadór haruka traballadór mai antes ka depoizde servisu termina, empregadór sei haruka tan traballadór servisu; 2) durante intervalu deskansu iha período traballu, ezemplu, empregadór haruka traballadór servisu iha oras han meudia nian; 3) iha loron deskansu semanál obrigatóriu ka komplementár, ezemplu, iha loron domingu; 4) Iha férias, ezemplu, haruka mai servisu iha loron Natal.

Efeitu Jurídiku Prátiku Servisu Estraordináriu Tuir LT

Efeitu jurídiku (juristice effekten) kompreende nu’udár elementu ka konsekuénsia prátika tuir Direitu nia hanoin. Efeitu jurídiku hosi traballu estraordináriu mak hanesan tuirmai:

a. Tuir º 1 do artigo 27.º da LT, servisu sira-ne’ebé mak presta iha oras extraordinária sira, sei remunera ho remunerasaun oráriu normál akrexe 50%. Kazu wainhira traballadór ida servisu hela, depoiz, atu fila ona, empregadór sei haruka tan nia servisu, no se remunerasaun traballadór mak USD 200,- (atus rua dólar amérika), ho fórmula akreximentu remunerasaun mak hanesan tuirmai:

RH = (Rm x fulan 12) : (52 semanas x n). Rm entende nu’udár valór retribuisaun mensál no n períodu normál servisu semanál.

Nune’e, se remunerasaun mensál traballadór mak USD 200,- (atus rua dólar amérika), kontajen mak hanesan tuirmai:

RH= (200 X 12) : (52 x 44) = USD 1,05 (dólar amerikanu ida no sentavus lima). Hosi ne’e mak foin multiplika ho 50% hanesan tuirmai:

RH x 50% = USD 1,05 x 50% = USD 0,53 (sentavus lima-nulu resin tolu).

Entaun aumenta 50% ba servisu estraordináriu ba saláriu USD 200,- (atus rua dólar amérika) mak USD 0,53 (sentavus lima-nulu resin tolu) ba kada oras servisu, katak, se traballadór hala’o servisu estraordináriu oras 4 nia laran, sei hetan aumenta USD 2,12 (dólar amerikanu rua no sentavus sanulu resin rua) ne’ebé mai hosi: oras 4 x USD 0,53 (sentavus lima-nulu resin rua).

Valór refere aplika ba kada servisu estraordináriu, maibé la bele ultrapassa oras 4 (haat) iha loron ida nia laran.

a). Tuir º 2 do artigo 27.º da LT, servisu sira-ne’ebé mak presta iha loron deskansa semanál ka iha loron feriadu obrigatóriu sei remunera ho remunerasaun orária normál akrexe 100%. Ezemplu, wainhira traballadór presta servisu iha loron domingu ka 25 dezembru [n.º 1 do artigo 31.º da LT e al. i) do n.º 1 do artigo 2.º da Lei N.º 3/2016 de 25 de Maio que altera a Lei N.º 10/2005 de 10 de Agosto, relativa aos Feriados Nacionais e Datas Oficiais Comemorativas] no se remunerasaun traballadór mak USD 200,- (atus rua dólar amérika), fórmula akreximentu mak hanesan tuirmai:

RH = (Rm x fulan 12) : (52 semanas x n). Rm entende nu’udár valór retribuisaun mensál no n períodu normál servisu semanál.

Nune’e, se remunerasaun mensál traballadór mak USD 200,- (atus rua dólar amérika), kontajen mak hanesan tuirmai:

RH= (200 X 12) : (52 x 44) = USD 1,05,- (dólar amerikanu ida no sentavus lima). Hosi ne’e mak foin multiplika ho 100% hanesan tuirmai:

RH x 50% = USD 1,04 x 100% = USD 1,05,- (dólar amerikanu ida no sentavus lima).

Entaun aumenta 100% ba servisu estraordináriu ba saláriu USD 200,- (atus rua dólar amérika) mak USD 1,05,- (dólar amerikanu ida no sentavus lima) ba kada oras servisu, katak, se traballadór hala’o servisu estraordináriu oras 4 nia laran, sei hetan aumenta USD 4,20,- (dólar amerikanu haat no sentavus ruanulu) ne’ebé mai hosi: oras 4 x  USD 1,04,- (dólar amerikanu ida no sentavus haat).

Valór refere aplika ba kada servisu estraordináriu, maibé la bele ultrapassa oras 4 (haat) iha loron ida nia laran.

b). Tuir º 3 do artigo 27.º da LT, durasaun servisu ne’ebé halo iha loron deskansa semanál ka iha loron feriadu obrigatóriu la bele hakat liu oras 8 (ualu) ba loron ida nian. Kazu halo servisu iha domingu ka iha 1 (ida) Janeiru (ano novo), empregadór la bele haruka traballadór serbisu liu oras 8 (ualu). Hanesan mos dispozisaun iha n.º 3 do artigo 27.º da LT, traballadór sira rasik la bele presta servisu estraordináriu liuhosi oras 4 (haat) iha loron ida, no la bele ultrapasa oras 16 (sanulu-resin-neen) semana nia laran,

c). Limite ba oras serbisu estraordináriu, la aplika iha kazu forsa maiór ka iha situasaun sira-ne’ebé importante tebes hodi repara grave ba empreza ka ba ninia viabilidade. Kazu, empreza iha hela situasaun ne’ebé difisíl no presiza duni volume serbisu ne’ebé aas ba ninia viabilidade ekonómika (ekonomikamente bele moris nafatin), traballadór bele servisu ultrapasa limite sira-ne’ebé estabelese, maibé, hetan nafatin akrexementu remunerasaun tuir regra º 1 e 2 do artigo 27.º da LT.

KONKLUZAUN

Haree ba opinio juris ne’ebé mak iha, bele konklui hanesan tuirmai:

Primeiru, LT rasik, la’os aplika de’it ba instituisaun privada. Iha empreza públika sira, por exemplo, RTTL no EDTL, mos aplika LT ba traballadór sira ho rejime CONTRATO INDIVIDUAL DO TRABALHO. Iha kualkér instituisaun públika, wainhira iha sira-nia Estatutu mosu liafuan “contrato individual do trabalho”, aplika LT.

Segundu, servisu estraordináriu, kompreende nu’udár traballu sira-ne’ebé mak presta fora hosi periudu servisu normál. 

Terseiru efeitu jurídiku (juristice effekten) hosi servisu estraordináriu mak akreximentu remunerasaun hosi traballadór tuir LT haruka.

BIBLIOGRAFIA

ABBAGNANO, Nicola (2007). Dicionário de Filosofia, Edição revista e ampliada. Martins Fontes: São Paulo.

CORDOÓN, Juan Manuel Navarro (Cs.) (2018). História da Filosofia, Dos Pré-Socráticos à Filosofia Contemporânea. Edições 75: Lisboa.

DE ANDRADE, Manuel A. Domingues (2003). Teoria Geral da Relação Jurídica vol. 1, Sujeitos e Objecto, Reimpressão. Livraria Almedina: Coimbra.

FERNANDES, Francisco Liberal (2015). Regime Jurídico do Contrato de Trabalho em Timor-Leste (Employment Contract in East-Timor). CIJE: Faculdade de Direito da Universidade do Porto.

 5,678 total views,  3 views today

Oinsa Ita nia Reaksaun iha Notisia Nee?
Like
Love
Haha
Wow
Sad
Angry
You have reacted on “Servisu Estraordináriu Iha Lei Traballu: Efeitu…” A few seconds ago
Lee Mós :
Membru Parlamentu Nasional: Taka Jogu Ilegál

Bele hare Video Seluk :
  • Share
ADVERTISEMENT
SCROLL FILA BA NOTISIA

Notisia Timorpost Seluk


Komentariu :
Timorpost.com. Respeita tebes Ita Nia opiniaun. Laran luak no uza etika bainhira hatoo opiniaun. Opiniaun iha Ita Nia responsabilidsde, tuir lei ITE.

Varanda
Kategoria
Video
Buka
Watch
Facebook
error:
Simu Notifikasaun Hosi Timor Post Online! OK No